LOGLINE

ENGLISH_ A blind girl lives with her white cat, which has one blue eye and one yellow, in a small house located at the top of a building on 9 de Julio Avenue, facing the Obelisco, behind a large billboard. She has decided to stay there after living for a long time in Los Angeles. She works as a sound designer for films. She walks through the streets of Buenos Aires, touching everything with her fingers and recording sounds everywhere with her strange devices. She has also returned to the old cinema of her childhood in Buenos Aires, where she often goes to watch films. Until one day, inside the dark theater, she touches a hand: a strong, sensitive, and kind hand. From that moment, in her walks around the city, that hand will meet hers at the doors of a bar, at the door of a taxi, at the threshold of a window... He, who also goes to the cinema frequently to escape reality, becomes enamored in the darkness of the theater by that fortuitous but thrilling gesture. He doesn’t know where to find her, except there, every Thursday night. Fascinated by this mysterious girl who appears and disappears in the audience, who delights in the rhythm of the music and the sounds of the projection with her hands. He hangs billboards on the 9 de Julio, the widest avenue in the world, and is fascinated by the large eyes of the models. From up there, he has no real sense of reality, and it serves as an escape from the memories of his mother’s tragic death, an actress, since he was young, and a father whom he couldn't heal. Hanging in the clouds, his only reality is what’s right in front of him: huge, unreachable, and delirious. But looking up, under the unbearable sun of the asphalt city, right next to his billboard, he discovers a small house on top of a building, with the cinema girl inside.

That billboard hanging on the 9 de Julio Avenue is a campaign made in Barcelona, trying to sell an artist and his work. The advertisers come to Buenos Aires to settle down, looking for their place in the world, and build a house in a gated community. However, they are missing a pool to get through the unbearable asphalt summer of Buenos Aires, and they hire the services of an older, lonely man, a pool installer, who digs the ground with his excavator. The excavator is the only thing he owns; he bought it one day while drunk, with the money he got from selling his parents’ business, an old bakery. He digs the ground, but he will also stir up his memories when he meets this couple from a place he never visited. His parents were Catalans who emigrated to Buenos Aires in search of a better life, but now, old, weak, and rootless, he cannot return. All he has left is a pile of photographs that are his family memory. And he spends his time digging, making holes, and filling them with prefabricated pools. But he doesn’t know how to swim. He will have to come to terms with it and drown his sorrows, and finally, he will jump into one of the pools on his lot, in the middle of nowhere, by the highway, once he fills it with water. His old photographs will hold him, floating and embracing him in his past and present.

The advertisers know they want to find their place in the world, but she is not convinced about Buenos Aires. Everything is wrong, everything is too far, everything is too little, everything is too suffocating, everything is too dirty, everything is too big and overwhelming: the distances, the country, the marriage. The house is already finished, but something is missing; they don’t feel quite at home in Buenos Aires... they need the pool to cool down this infernal heat. And when the pool is finished and filled with water, everything becomes clear, their ideas are clarified. Because the important thing is not where you live, but who you have by your side to share the rest of your life. And the pool fills them with freshness.

The blind girl fully believes in overcoming fears, so with the help of the pool installer, she will make a pool emerge on her rooftop. And once filled with water, from the window, after finally asking what color her cat is, she will jump through the window in front of her beloved billboard installer. Blank, like a script between them that they will begin to write. He blindly jumps after her, to land in her eyes, submerge himself in the fresh water, and finally discover the shape of the blind girl’s pool: a giant eye, like the one he has been installing on the big billboard on the 9 de Julio avenue.

CATALÀ_ Una noia cega viu amb el seu gat blanc amb un ull blau i l’altre groc, en una caseta situada dalt d’un edifici a l’avinguda 9 de Julio a tocar de l’Obelisco, darrera d’un gran cartell publicitari. Ella ha decidit quedar-se allà, després de molt de temps vivint a Los Ángeles. Treballa fent de sound designer en pel·lícules. Passeja pels carrers de Buenos Aires tocant-ho tot amb els dits, i grava sons per tot arreu amb els seus estranys artefactes. També ha retornat a l’antic cinema, el de la seva infantesa a Buenos Aires i hi va molt a veure pel·lícules. Fins que un dia, dins la sala fosca palpa una mà: una mà forta, sensible i afable i des de llavors a les seves passejades per la ciutat, la mà es creuarà amb la seva a les portes d’un bar, a la porta d’un taxi, al llindar d’una finestra... Ell, que també hi va molt al cinema a escapar de la realitat, en la fosca de la sala de cinema queda enamorat d’aquell gest fortuït però excitant. No sap on buscar-la, més que allà dins, cada dijous a la nit. Fascinat, per aquella misteriosa noia que apareix i desapareix a platea i que es deleix al ritme de la música i els sons de la projecció amb les seves mans. Ell penja cartells a la 9 de Julio, l’avinguda més ampla del món, i està fascinat pels grans ulls de les models. Des d’allà dalt, no té una escala real de la realitat, i li serveix d’escapament als records de la tràgica mort de la mare actriu, d’ençà que era petit, i d’un pare a qui no va poder curar. Penjat dels núvols la única realitat la té just al seu davant: gran, inabastable i delirant. Però mirant amunt, sota el sol insuportable de la ciutat d’asfalt, just al costat del seu cartell hi descobreix una caseta plantada dalt de tot d’un edifici, amb la noia del cinema a dins.

Aquell cartell que penja de la 9 de Julio és una campanya feta des de Barcelona, per mirar de vendre un artista i la seva obra. Els publicistes venen a Buenos Aires per establir-se, buscant el seu lloc al món i es construeixen una casa al country, un barri privat. Els hi falta però una piscina per passar l’insuportable estiu d’asfalt de BA i contracten els serveis d’un home gran, sol, col·locador de piscines, que fa forats a terra amb la seva excavadora. L’excavadora és l’única cosa que posseeix, la va comprar un dia de borratxera, amb els diners que tenia al vendre’s el negoci dels seus pares, un antic forn de pa. Remou la terra però remourà també els seus records, al trobar-se amb aquesta parella que provenen d’allà on ell no hi va anar a conèixer-ho mai. Els seus pares eren catalans que van emigrar a Buenos Aires buscant una vida millor però ell, ja vell, sense força i sense arrels, no pot tornar. Només li queden una pila de fotografies que són la seva memòria familiar. I es dedica a remoure la terra, fer forats i omplir-los amb piscines prefabricades. Però ell, no sap nedar. Haurà de fer un pensament i ofegar les penes i finalment es disposarà a saltar a una de les piscines del seu solar, al mig del no res en plena autopista, un cop la omple d’aigua. Les seves velles fotografies el contindran, flotant i abraçant-lo al seu passat i al seu present.

Els publicistes saben que volen trobar el seu lloc al món però ella no n’està convençuda de Buenos Aires. Tot està malament, tot és massa lluny, tot és massa poc, tot és massa xafogós, tot és massa brut, tot és massa gran i inabordable: les distàncies, el país, el matrimoni. La casa ja està acabada, però falta quelcom, no s’hi troben del tot a Buenos Aires... els hi cal la piscina per sufocar aquesta calor infernal. I quan la piscina ja està acabada i plena d’aigua, ho veuen tot clar, els clarifica les idees. Perquè l’important no és on viure, sinó qui tenir al costat per compartir la resta de la vida. I la piscina els omple de frescor.

La noia cega creu plenament en superar les pors, així que amb l’ajuda del col·locador de piscines farà aflorar una piscina al seu terrat. I un cop omplerta d’aigua, des de la finestreta estant, un cop pregunta finalment de quin color és el seu gat: en blanc, com un guió entre ells que començaran a escriure. Saltarà per la finestra davant del seu estimat col·locador de cartells i ell salta cegament darrera seu, per aterrar als seus ulls, submergir-se en aigua fresca i descobrir finalment la forma de la piscina de la noia cega: un ull gegant, com el que ha estat col·locant al gran cartell a la 9 de Julio.

ESPAÑOL_ Una chica ciega vive con su gato blanco que tiene un ojo azul y otro amarillo, en una casita situada en lo alto de un edificio en la 9 de Julio enfrente el Obelisco, detrás de un gran cartel publicitario. Ella ha decidido quedarse allí después de haber vivido mucho tiempo en Los Ángeles. Trabaja como diseñadora de sonido en películas. Pasea por las calles de Buenos Aires tocándolo todo con los dedos, y graba sonidos por todas partes con sus extraños artefactos. También ha vuelto al antiguo cine de su infancia en Buenos Aires, donde va a menudo a ver películas. Hasta que un día, dentro de la sala oscura, toca una mano: una mano fuerte, sensible y amable. Desde entonces, en sus paseos por la ciudad, esa mano se cruzará con la suya en las puertas de un bar, en la puerta de un taxi, en el umbral de una ventana... Él, que también va mucho al cine para escapar de la realidad, queda enamorado en la oscuridad de la sala de cine por ese gesto fortuito pero excitante. No sabe dónde buscarla, más que allí dentro, cada jueves por la noche. Fascinado por esa misteriosa chica que aparece y desaparece en la platea, que se deleita al ritmo de la música y los sonidos de la proyección con sus manos. Él coloca carteles en la 9 de Julio, la avenida más ancha del mundo, y está fascinado por los grandes ojos de las modelos. Desde allí arriba, no tiene una escala real de la realidad, y le sirve como escape de los recuerdos de la trágica muerte de su madre, una actriz, desde que era pequeño, y de un padre al que no pudo curar. Colgado de las nubes, su única realidad es la que tiene justo delante: grande, inalcanzable y delirante. Pero mirando hacia arriba, bajo el sol insoportable de la ciudad de asfalto, justo al lado de su cartel, descubre una casita en lo alto de un edificio, con la chica del cine dentro.

Ese cartel que cuelga en la 9 de Julio es una campaña hecha desde Barcelona, intentando vender a un artista y su obra. Los publicistas vienen a Buenos Aires para establecerse, buscando su lugar en el mundo, y se construyen una casa en barrio privado, un country. Sin embargo, les falta una piscina para soportar el insoportable verano de asfalto de Buenos Aires, y contratan los servicios de un hombre mayor, solo, que instala piscinas y excava la tierra con su excavadora. La excavadora es lo único que posee; la compró un día de borrachera con el dinero que obtuvo al vender el negocio de sus padres, una antigua panadería. Remueve la tierra, pero también removerá sus recuerdos al encontrarse con esta pareja que proviene de un lugar al que él nunca fue a conocer. Sus padres eran catalanes que emigraron a Buenos Aires en busca de una vida mejor, pero él, ya viejo, sin fuerzas y sin raíces, no puede regresar. Solo le queda un montón de fotografías que son su memoria familiar. Y se dedica a remover la tierra, hacer agujeros y llenarlos con piscinas prefabricadas. Pero él no sabe nadar. Tendrá que hacer un esfuerzo y ahogar sus penas, y finalmente se lanzará a una de las piscinas de su terreno, en medio de la nada, en plena autopista, una vez la llena de agua. Sus viejas fotografías lo sostendrán, flotando y abrazándolo en su pasado y su presente.

Los publicistas saben que quieren encontrar su lugar en el mundo, pero ella no está convencida de Buenos Aires. Todo está mal, todo está demasiado lejos, todo es demasiado poco, todo es demasiado sofocante, todo es demasiado sucio, todo es demasiado grande e inabarcable: las distancias, el país, el matrimonio. La casa ya está terminada, pero falta algo; no se sienten del todo en Buenos Aires... necesitan la piscina para sofocar este calor infernal. Y cuando la piscina está terminada y llena de agua, todo se aclara, sus ideas se clarifican. Porque lo importante no es dónde vivir, sino quién tienes al lado para compartir el resto de la vida. Y la piscina los llena de frescura.

La chica ciega cree plenamente en superar los miedos, así que, con la ayuda del instalador de piscinas, hará emerger una piscina en su terraza. Y una vez llena de agua, desde la ventana, después de preguntar finalmente de qué color es su gato, saltará por la ventana frente a su querido instalador de carteles. En blanco, como un guion entre ellos que comenzarán a escribir. Él salta ciegamente tras ella, para aterrizar en sus ojos, sumergirse en agua fresca y descubrir finalmente la forma de la piscina de la chica ciega: un ojo gigante, como el que ha estado colocando en el gran cartel de la 9 de Julio.